Cercles d’homes: Per què?

_______________________________________

Els homes no tenim un camí marcat. Així com el feminisme inspira i guia les dones cap a un desenvolupament i/o evolució força clars, l’home no compta amb aquesta guia social. El camí de l’home es fa mentre camina, així doncs, per què no ajudar-nos fent un tros d’aquest camí junts? O compartint com han estat pedaços del camí per cadascun de nosaltres?

En les societats tribals o comunitàries, existeixen o existien els rituals de pas que permetien a l’home fer el pas de nen a adult i l’integraven en el grup d’homes adults. A partir d’aleshores, els rols marcats propis de l’home formaven part del conjunt d’actituds i comportaments d’aquell adult. A les societats occidentals del segle XXI no existeixen els ritus de pas per als homes, no sabem quan deixem enrere la infància, ni tampoc quin és el paper que s’espera de nosaltres com a homes. La falta de guia  i el rol desdibuixat provoca una desorientació que fa que l’home no sàpiga com comportar-se en molts moments vitals. Els papers estereotipats, clitxés o clàssics ja no ens serveixen ni satisfan. Però alhora permet una vida molt més personalitzada i afí a les nostres tendències de personalitat, els nostres talents, virtuts i/o coneixements adquirits al llarg de la vida. Com fer aquest trànsit és una de les respostes que pretenen oferir els cercles.

Per conèixe’ns, per aprendre els uns dels altres, per compartir sense la competició en la seducció, per relaxar-nos. Per tot això ens reunim i ens acompanyem!